La cova de l'últim gimneta

GIMNETES: Soldats auxiliars grecs armats amb fona, habitants de les illes Gimnèsies (nom grec de les Illes Balears de Mallorca i Menorca) La troballa dÆuna obra, dÆedició única, rescata uns fets succeïts a lÆany 123 aC a lÆilla de Mallorca. En un relat ple de detalls, centrat en el esdevenir de la gimneta Kara, on sÆexposa una part de la història de la conquesta de Mallorca pels romans, Un moment en el què a lÆarxipèlag de les futures Baleàrides es trobaren tres cultures; la dels Foners o Gimnetes, data en el que sÆiniciaria el seu declivi definitiu; la dels últims Púnics de la Mediterrània amb el centre a Ybsm (Ebussus) i la Romana, en expansió, al període poc abans dels finals de la República. LÆautor ambienta lÆacció en diversos escenaris al llevant i sud de lÆilla de Mallorca. Un port Púnic, Naguardus, als encontorns originals de lÆillot de Na Guardis on es troben les restes dÆun taller púnic (Colònia de Sant Jordi-Ses Salines). Als diferents assentaments de runes talaiòtiques que es troben a Ets Antigors (Ses Salines), a les suposades runes amb les que es va construir lÆesglésia de SÆHorta (Felanitx), als voltants del Closos de CaÆn Gaià (Portocolom-Felanitx) i a molts dÆaltres indrets de Mallorca com Ses Païsses (Artà), Son Fornés (Montuiri) o CaÆn Daniel Gran (Pollença). També situa un suposat megàlit al cim Saaktueim, un lloc que seria sagrat i enigmàtic pels indígenes, que sÆubicaria a lÆactual Castell de Santueri (Felanitx). No falten les escenes als aiguamolls a SÆAlbufera dÆAlcúdia, al port pirata a Babuts (rada de Portocolom), ni les de galeres romanes salpant pels escenaris que ofereixen els lligams amb la ciutat doble, grec-romana, dÆEmporion i la de Tarraco. Les tribus, clans i personatges indígenes, amb noms dÆarrel ibera per donar-li més realisme, tÆendinsen en una història de desamor amb flaire marinera i a Mare Nostrum, a terra dura dÆilla i a lluita desigual dÆun poble únic que va fer recular als romans, encara que sols una vegada, i que pretén despertar més curiositat cap a una de les cultures més autèntiques, encara molt desconegudes, dels Foners, Gimnetes o Llançadors, com sÆanomenen entre ells a la novel·la. Un relat divertit i que et transporta a fa més de dos milers dÆanys. Un clam a favor del nostre patrimoni, la cultura talaiòtica, que, sense cap dubte, hauria de ser de la Humanitat, a Mallorca on ha estat molt més mal tractada pel pas del temps i per lÆhome.